Documento sin título



Portada





Portada






Ajuntament




Salutació del Batle




Organigrama d'àrees




Adreces i telèfons d´interès





Serveis




Agenda d'actes




Notícies ajuntament




Retalls de premsa




Pagament de tributs





Municipi




Història de Bunyola




Itineraris




Excursions




Fires i Festes




Plànol de Bunyola




Carrerer on-line





Ciutadà




Governa amb nosaltres




Tràmits i documents




Enllaços d´interès


Durant la conquesta catalana les muntanyes de la serra nord de Mallorca, entre elles les de Bunyola, acolliren la resistència musulmana, que s´organitzà, sota les ordres de Xuaip, dins les coves i barraques. En arribar els catalans no respectaren la divisió administrativa de l´antic juz' andalusí i consideraren Bunyola i Valldemossa com a termes separats. En el repartiment, Bunyola corespongué al comte del Rosselló i de la Cerdanya, Nunó Sanç. Posteriorment passà a Jaume I de Mallorca i continuà en mans de la casa reial fins a la mort de Jaume III. La primera preocupació fou incentivar la repoblació, amb això es van dur a terme una sèrie de canvis; els conreus de regui passaren a ser conreus de cereals i oliveres. Per tant, el producte de més pes fou l´oli. La vinya, cultivada ja pels musulmans, tingué una continuació agrícola.

Durant els dos segles posteriors la vila va anant creixen en població, aquesta sota domini dels prohoms i senyors feudals de Bunyola. Així arribam al segle XV, destacable per l´alçament i la revolta dels pagesos, cansats de la tirania i poder dels senyors.

A l´estim general de 1578, la vila de Bunyola ocupava el vuitè lloc en la llista de riquesa dels 34 municipus de l´illa. Tenia a les hores uns 500 habitants. A finals de segle XIX, l´economia era pràcticament agrària i estructurada en grans possessions, que determinà, a la fi del s XIX i principis del XX, la consolidació d´un caciquisme social i polític. La Segona República, creà uin marc favorable a les forces progressistes, però l´estructuració social no fou alterada i contu¡inuà l´aclaparador domini de la dreta. Les eleccions de 1936 foren un triomf local de la dreta altre cop, però la victòria del Front Popular determinà el nomenament d´una Comissió Gestora integrada per membres de l´Esquerra Republicana i del PSOE.

Durant les dècades dels 50 i 60 es promoguè la canalització de l´aigua potable i s´establí la xarxa de clavegueram. Quan acaba la dictadura del General Franco, Bunyola continua sent un poble on la dreta té més emprenta. Un partit anomenat Candidatura Independent de Bunyola (CIB) guanyà le sprimeres eleccions democràtiques. Avui en dia governa un partit d´independents, Entesa d´Independents.

Possessió de Raixa i el Talaiot de Comasema

...Anterior

 

 

 



Avís legal




Estadístiques




Mapa de la web





 Telèfon 971 613007 - ajuntament@ajbunyola.net