|
HISTÒRIA
Al terme de Bunyola hi ha constància de la presència del
Myotragus Baleàricus , les restes del qual es trobaren mig
fossibiltzades dins una cova o sima, l´any 1954, durant la cosbtrucció
de la carretera de sa Comuna.
 |
El municipi compta amb diverses restes prehistòriques
entre les quals destaquen el talaiot circular de Coma-sema, que
té habitacions adossades i és un dels més ben
conservats que es troben a la muntanya; els dos de Son Palou, un
d´ells situat dins les restes d´un poblat quadrangular;
el del Pujol i els dos de s´Alqueria Blanca.
Les forografies són del Talaiot de Coma-sema. |
De l´època romana són importants les restes de les
mines de galena de Son Creus, conegudes popularment com sa Mina des Moros.
Pel que fa a la època bizantina tan sols es té constància
a partir de la troballa d´una llumeta, datada entre els segles VI
i VIII dC, dins la mina de Son Creus, probablement s´utilitzar per
il·luminar les mines. Durant el període islàmic el
terme de Bunyola pertanyia al juz' de Bunyûla-Mûsû
juntament amb Esporles, Valldemossa, Deià i part de Banyalbufar.
| A partir del Llibre de Repartiment de Mallorca i altres documents
posteriors a la conquesta (1232-1273) podem conèixer diversos
assentaments andalusins dispersos. S´hi anomenen setze alqueries
com Alfàbia, Beniadatz (o Barcelona), Beniatzar, Beniforani,
Raxa, Lluch, Comasema, Aurient, entre altres. També apareixen
rafals de menor superfície que les alqueries: Antigor, Margi,
Montueri, Polenci,... |
 |
Següent...
|
